LES TERRES REVOLTES

No han hagut de passar massa anys per a tornar a tenir la sensació que les Terres de l'Ebre tornem a estar al mateix punt que fa cinc o sis anys amb una certa sensació a un bucle permanent, sense sortida.

Ja són moltes les veus que s'alcen netes i clares dient que en matèria hidràulica tornem a estar com en els anys 80 o 90. Tant hem retrocedit? Si fem cas a les paraules del Catedràtic d'Ecologia Narcís Prat, sembla que és així. Han estat anys de negociacions, projectes, taules de debat i per tant de punts de trobada i de divergència. Però al cap del camí, la sensació de tornar a estar al punt de partida és cada cop més evident.
Però aquest Territori, les Terres de l'Ebre patim un "plus", un a més a més. La proliferació incontrolada de parcs eòlics, la bomba de rellotgeria en forma de fangs tòxics a Flix, l'amenaça del Cementiri Nuclear o el projecte Castor i les centrals de cicle combinat a Faió i Mequinensa,...cap a on van estes Terres?
En qualsevol cas i com va dir un alt càrrec polític del govern central, "si els uns deixen d'apretar, els altres imposen la seva lògica" i és per això que si després d'estos anys només la pressió social és la garantia del compliment de la Directiva Marc d'Aigua, i la implantació d'uns cabals ambientals, haurem d'utilitzar totes les eines necessàries per la defensa d'un riu Ebre digne per a unes Terres de l'Ebre dignes.

Dissabte 20 de febrer, 20h, Auditori Felip Pedrell.