"VOLÍEM DEMOSTRAR QUE L'AGRICULTURA ECOLÒGICA DE L'ARRÒS ERA VIABLE I HO ESTEM DEMOSTRANT".
Aquesta va ser una de les frases que el biòleg Ignasi Ripoll i membre de SEO/Birdlife va remarcar ahir als Dijous de l'Aigua davant la presència d'una dotzena de persones. Ripoll va fer un repàs tant de l'entitat de la que ell és membre, SEO/Birdlife, com de l'empresa que es va crear al 2001 a Terres d el'Ebre, Riet Vell S.A., així com la relació que té l'agricultura de l'arròs al Delta de l'Ebre i l'ecosistema on hi conflueixen.
Es van recordar els primers passos en la voluntat de canviar el sistema de conreu de l'arròs del mètode convencional al sistema "agroambiental". "Va ser la nostra entitat qui va proposar d'executar una sèrie de mesures i d'accions per a passar d'un conreu "convencional" amb un ús excessiu d'herbicides, pesticides i amb pràctiques que no respectaven els fluxos naturals de les aus i avui en dia, aquest mètode és l'utilitzat arreu del Delta de l'Ebre". Aquest petits canvis que van començar a aplicar-se l'any 1996 ha dut a la duplicació del nombre d'aus al Delta de l'Ebre passant de les 140.000 a les més de 300.000 actuals.
El darrer pas que Riet Vell vol demostrar, des de que el 1997 inicià un Projecte Life per a establir les bases per a un correu ecològic de l'arròs, és la viabilitat econòmica d'aquesta manera de cultivar l'arròs. Així, després de més de 10 anys fent proves amb èxits i fracassos, els resultats són més que positius. "Les tones d'arròs per hectàrea ja són gairebé les mateixes que a les altres finques i el preu que té l'arròs ecològic actualment fa del tot viable aquest cultiu sense necessitats d'ajudes econòmiques". Si bé ara només hi ha 60 hectàrees en cultiu ecològic al Delta, s'espera que ben aviat la pagesia s'hi comenci a implicar perquè poc a poc la Unió Europea deixarà de donar les ajudes econòmiques i els camps d'arròs hauran de ser rendibles amb l'incorporació d'un valor afegit que ara per ara encara no tenen.
Finalment, i com a dada curiosa, el cultiu ecològic faria incrementar progressivament el nombre de pagesos en el cultiu, podent-se fins i tot triplicar les aproximadament 500 persones que avui en dia cultiven les 20.000 hectàrees d'arrossars. Aquestes 1000 o 1500 persones més en una activitat que no és pot deslocalitzar a altres parts del món, seria una molt bona notícia per al territori tant per a l'ecosistema, com per a la gent que hi viu. Realment una proposta a tindre en compte en els temps que vivim.
Tortosa, 26 de març de 2010.
Es van recordar els primers passos en la voluntat de canviar el sistema de conreu de l'arròs del mètode convencional al sistema "agroambiental". "Va ser la nostra entitat qui va proposar d'executar una sèrie de mesures i d'accions per a passar d'un conreu "convencional" amb un ús excessiu d'herbicides, pesticides i amb pràctiques que no respectaven els fluxos naturals de les aus i avui en dia, aquest mètode és l'utilitzat arreu del Delta de l'Ebre". Aquest petits canvis que van començar a aplicar-se l'any 1996 ha dut a la duplicació del nombre d'aus al Delta de l'Ebre passant de les 140.000 a les més de 300.000 actuals.
El darrer pas que Riet Vell vol demostrar, des de que el 1997 inicià un Projecte Life per a establir les bases per a un correu ecològic de l'arròs, és la viabilitat econòmica d'aquesta manera de cultivar l'arròs. Així, després de més de 10 anys fent proves amb èxits i fracassos, els resultats són més que positius. "Les tones d'arròs per hectàrea ja són gairebé les mateixes que a les altres finques i el preu que té l'arròs ecològic actualment fa del tot viable aquest cultiu sense necessitats d'ajudes econòmiques". Si bé ara només hi ha 60 hectàrees en cultiu ecològic al Delta, s'espera que ben aviat la pagesia s'hi comenci a implicar perquè poc a poc la Unió Europea deixarà de donar les ajudes econòmiques i els camps d'arròs hauran de ser rendibles amb l'incorporació d'un valor afegit que ara per ara encara no tenen.
Finalment, i com a dada curiosa, el cultiu ecològic faria incrementar progressivament el nombre de pagesos en el cultiu, podent-se fins i tot triplicar les aproximadament 500 persones que avui en dia cultiven les 20.000 hectàrees d'arrossars. Aquestes 1000 o 1500 persones més en una activitat que no és pot deslocalitzar a altres parts del món, seria una molt bona notícia per al territori tant per a l'ecosistema, com per a la gent que hi viu. Realment una proposta a tindre en compte en els temps que vivim.
Tortosa, 26 de març de 2010.
