"Tarragona utiliza agua potable para regar y limpiar las calles"
El passat dilluns 1 de març, la notícia amb el titular que aquí s'adjunta, apareixia a un conegut diari força llegit a les Terres de l'Ebre. Adjunt us hi deixem l'enllaç perquè el pugueu llegir fil per randa.
http://www.diaridetarragona.com/tarragona/040743/tarragona/utiliza/agua/potable/regar/limpiar/calles
Alguns mitjans de comunicació i persones a títol individual ens han preguntat com és possible que la ciutat de Tarragona utilitzi aquest tipus d'aigua per a regar els seus carrers, entre moltes altres preguntes.
La nostra resposta és que el que passa a Tarragona, passa a desenes d'altres ciutats del País. Aquest titular, fa 20 anys no hagués donat ni fred ni calor però a l'any 2010, les coses han canviat molt i per tant hem de canviar amb elles.
A nivell econòmic, potabilitzar l'aigua és molt costós per moltes raons i per tant encara l'hem d'apreciar més. Per si no fos poc, s'ha de recordar que una part de l'aigua que les comarques del Camp de Tarragona utilitzen, ve del riu Ebre a través del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i per tant aquests costos encara són una mica més elevats.
A nivell quantitatiu, 18 milions de litres l'any, segons diu el titular, que per fer-nos una idea seria el consum en un any d'unes 250-300 persones. No és cap fet extraordinàriament greu a nivell de quantitat d'aigua però si que preocupa més la qualitat d'aigua utilitzada (ens la podríem veure nosaltres) i la seva possible procedència (de prop de 90km de distància).
És per això que s'ha d'encoratjar als ajuntaments no només del Camp de Tarragona sinó de tot el País a que comencen a utilitzar aigües provinents de plantes de tractament o simplement les aigües de pluja que es poden emmagatzemar en grans dipòsits. Totes les propostes són costoses econòmicament però s'ha de començar a posar fil a l'agulla, donar un primer pas sinó continuarem amb dinàmiques i idees del passat que ens han portat a pensar que l'aigua és un bé escàs, i no ho és. Som nosaltres amb la nostra forma d'actuar que l'hem fet escàs però l'aigua que tenim és la que tenim i hem de fer mans i mànigues per a gestionar-la amb una visió Nova, del segle XXI, com algú diria, i no com es feia al segle XIX.
Part de la Nova Cultura de l'Aigua consisteix amb el que hem exposat més amunt i per tant hem de donar a cada utilitat, l'aigua que sigui necessària i ara que ja sabem que a part de l'aigua potable o de boca també en podem tenir de "grisa", fem-ne l'ús més adient.
La nostra resposta és que el que passa a Tarragona, passa a desenes d'altres ciutats del País. Aquest titular, fa 20 anys no hagués donat ni fred ni calor però a l'any 2010, les coses han canviat molt i per tant hem de canviar amb elles.
A nivell econòmic, potabilitzar l'aigua és molt costós per moltes raons i per tant encara l'hem d'apreciar més. Per si no fos poc, s'ha de recordar que una part de l'aigua que les comarques del Camp de Tarragona utilitzen, ve del riu Ebre a través del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i per tant aquests costos encara són una mica més elevats.
A nivell quantitatiu, 18 milions de litres l'any, segons diu el titular, que per fer-nos una idea seria el consum en un any d'unes 250-300 persones. No és cap fet extraordinàriament greu a nivell de quantitat d'aigua però si que preocupa més la qualitat d'aigua utilitzada (ens la podríem veure nosaltres) i la seva possible procedència (de prop de 90km de distància).
És per això que s'ha d'encoratjar als ajuntaments no només del Camp de Tarragona sinó de tot el País a que comencen a utilitzar aigües provinents de plantes de tractament o simplement les aigües de pluja que es poden emmagatzemar en grans dipòsits. Totes les propostes són costoses econòmicament però s'ha de començar a posar fil a l'agulla, donar un primer pas sinó continuarem amb dinàmiques i idees del passat que ens han portat a pensar que l'aigua és un bé escàs, i no ho és. Som nosaltres amb la nostra forma d'actuar que l'hem fet escàs però l'aigua que tenim és la que tenim i hem de fer mans i mànigues per a gestionar-la amb una visió Nova, del segle XXI, com algú diria, i no com es feia al segle XIX.
Part de la Nova Cultura de l'Aigua consisteix amb el que hem exposat més amunt i per tant hem de donar a cada utilitat, l'aigua que sigui necessària i ara que ja sabem que a part de l'aigua potable o de boca també en podem tenir de "grisa", fem-ne l'ús més adient.
Ass. Casa de l'Aigua
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada